Trencant l’hivern i canviant d’any a “l’illa de l’eterna primavera”

10 Jan

La Cris i jo guardem bons records del passat cap d’any 2010 a Lanzarote. La caloreta, els volcanets al costat de la carretera, l’espectacular Timanfaia i les obres escampades arreu de Cesar Manrique.

Aquest any Tenerife: portem dues de sis ja.

Dormim als Apartamentos Florida del poble turístic de Puerto de la Cruz, al nord oest de l’illa. Al poble no li falta ni la plaça de l’església ni la de l’ajuntament. També té un castell cúbic a la vora del mar, una platja de pedres negres i l’estretor d’alguns carrers que dóna aquest encant que trobem els de ciutat, el qual es perd de seguida amb tan de turista.

Els Apartamentos Florida són bastant cutres.  Al entrar sentim un tele i la única recepcionista, una dóna gran i vestida amb poc glamour, segueix prenent les seves notes darrere el mostrador. Després d’interrompre-la resulta ser una persona encantadora i simpàtica, com la resta de canaris que ens hem creuat. L’habitació és un quadrat que podria ser el menjador d’un pis. Se li ha mossegat una cantonada per fer un bany, deixant un tros de passadís per on s’entra, i on hi ha una cuina més petita que la taula del meu despatx. I això que sóc becari. Omplim la nevera de productes mercadona i el sofà amb la nostra roba: el fem casa nostra.

Als matins procurem absorbir el màxim de sol possible. Les temperatures són d’uns 15 a 20ºC. Les illes reben els vents alisis del nord, portant humitat que es condensa entre el Teide i el mar, tapant-nos els nostres estimats raigs de sol els primers dies. A part, l’inmens volcà també ens fa ombra a les primeres i últimes hores del dia. Als migdies, i després dels nostres intents fallits de fotosíntesis, anem a visitar alguns pobles: la orotava a l’interior, on primer mengem les millors “papas arugaas” del viatge i després tastem els vins de la terra. Garachico a la costa oest, amb menys turistes i més encant, amb el Teide més a prop i, conseqüentment, envoltat d’escarpats més pronunciats. L’últim dia ens fem lloc, amb les maletes de viatge i alguna que altre queixa tinerfenca, en l’apretada cavalcada de reis de la Laguna, l’antiga capital.

I en mig de tot això tan mundà, hem passat tres dies en el llunàtic Teide. Jo encara els saborejo informant-me com es va formar tot el volcà.

El primer dia de l’any i a mesura que augmentem alçada amb el bus, anem veient les diferents capes de Tenerife. Recorrem els verds i marrons apagats de plataners, dragos i palmeres varies, verds intensos i humits d’avets i boires, i, finalment… diguéssim que aterrem a mart.

Als 2000 m, on tots són roques i arbusts,  la illa forma una semi caldera de 130 quilòmetres quadrats. En mig d’aquesta paella geològica s’alcen el pic del Teide (fins a 3718 m) i el pico viejo. El que va passar, a grans trets, és que després de diverses erupcions que anaven acumulant lava i formant una estructura cada cop més gran, aquesta va col·lapsar gravitatòriament i el terç superior de l’illa va lliscar cap al mar. Després noves erupcions van formar els dos pics i altres turonets.

El que va passar, exactament, no ho sé, però al caminar 16 quilòmetres vora la caldera ens envolten paisatges que són imatges vives del violent passat. Rius de lava solidificats que sembla que encara llisquin, grups de roques caigudes del cel en mig del no res, mars de pedres erosionades… tot en vermells, marrons, grisos i negres. Al pujar al pic veiem tot això amb perspectiva, des de casi 2000 metres més amunt, i és que sembla que algun deu guanche hagi estat fent cuinetes a l’illa i s’hagi anat sense netejar.

Després de baixar amb telefèric del pic caminem fins al parador, situat en mig de la caldera i davant dels Roques de Garcia. En cada ruta d’aquest parc, en mig del silenci, em sento com el lucky luke, esperant els nous colors, textures i formacions que ens depara la pròxima corba. Al parador ens trobem amb els meus pares i provem el conill en salmoreig i alguns formatges fumats típics de l’illa. Francament, crec que ni els productes primaris ni la cuina són el fort de Tenerife. L’esmorzar no és típic de canàries, però si que és típic d’un bon hotel espanyol, i menjem més que en els tres àpats del dia anterior. Amb la panxa plena rodejem els Roques de Garcia, escultures rocoses esculpides per el derrumbament i l’erosió, anyorats de quan estaven en els bitllets de mil pessetes. A la tarda ens despedim dels pares i del Teide.

Tot torna a ser verd, estem de tornada a la terra.

Advertisements

One Response to “Trencant l’hivern i canviant d’any a “l’illa de l’eterna primavera””

  1. Anonymous 21/01/2012 at 23:59 #

    Recórrer tots aquests terrenys escoltant el silenci absolut no va tenir preu!

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: